|
|
Fa uns mesos ens va sorprendre la troballa de dos blocs de pedra de les arcades de les muralles de la ciutat, abans d’iniciar la construcció d’un edifici a la plaça Immaculada. Així, doncs, es van posar d’actualitat amb la descoberta d’un tram de la muralla medieval de Manresa que data del segle XIV. S’hi van trobar dos grans blocs de pedra situats de manera paral·lela que presenten unes motllures que fan pensar que es tractava de les bases de sustentació d’unes arcades.
La construcció de les muralles responen al renaixement de les ciutats a l’Europa de l’Edat Mitjana. Les ciutats van tenir el seu moment d’esplendor a partir del 1150. Ja al segle XIII als territoris de la Corona d’Aragó el centre de la vida política, social i econòmica és el municipi; i al segle XIV el creixement de les ciutats de tipus mitjà com Manresa havia estat tan espectacular que es feia palesa la necessitat d’ampliar el recinte emmurallat.
Se sap que van existir tres recintes emmurallats realitzats a mesura que Manresa anava creixent. El primer comprèn el turó fortificat del Puig Cardener (segles X-XI). El segon (segles XII-XIII) era delimitat per l’actual via de Sant Ignasi, la Baixada dels Drets, part de la Muralla del Carme i els carrers del Joc de la Pilota i Bastardes, entre altres. La darrera gran zona murallada (segle XIV) ampliava el nucli urbà a ponent, seguint el passeig del Riu, la Muralla de Sant Francesc, Sant Domènec i el Carme.
Podem dir que hi havia clarament dos grans circuits de muralles, que a diferents moments, van encerclar i protegir la ciutat al llarg de l’Edat Mitjana. Un era el mur superior o mur vell i l’altra era el mur inferior o mur nou. Un circuit de muralles construït en un moment indeterminat entre els segles XII i XIII envoltava la ciutat. Al segle XIV es coneix ja com a “mur vell”. Entre el 1370 i 1383 es cita el que és considerat mur inferior o mur nou que envoltava la zona oest de la ciutat; o bé es refereixen a l’enderrocament de l’antic mur vell.
Hi ha diversos portals i obertures en aquesta muralla. Com el de Galceran Andreu, situat al final de l’actual carrer d’en Galceran Andreu. El de la Cuireteria o de Santa Llúcia situat en la confluència de l’actual carrer de Santa Llúcia i plaça de Sant Ignasi. El de Sobrerroca, obert al final de l’actual carrer de Sobrerroca. El del Carme o d’en Planeta, obert al final de l’actual carrer del Carme. El de Predicadors, obert prop del convent, en relació a l’actual Plaça de Sant Domènec. El d’Urgell, obert al final del carrer d’Urgell a l’actual plaça Valldaura. El de les Piques o de la Tria, situat al final del carrer de les Piques i Baixada de la Seu; i el de Coll Cardener, situat com el seu nom indica al coll del Cardener.
També hi ha un número indeterminat de petites portes i portelles que donaven accés als llocs i camps dels voltants i devien constituir altres obertures d’aquesta muralla. Es coneixen el de Vilarasa, el de la Ciutat, el de l’Era d’en Codina a la zona de l’actual carrer de Campanes i que al segle XIV donava lloc al Portal de Lleida.
Al llarg del segle XIX, malgrat no ser la ciutat una fortalesa militar, les muralles van ser fetes i desfetes diverses vegades. L’aprofitament de la muralla com a façana de les cases i de les seves pedres per a fer-ne de noves fa que al segle XIX les seves restes siguin mínimes.
Des del passeig del Riu encara es poden apreciar fileres de pedra de l’antiga muralla a la part baixa de les cases. Al cingle del Torrent de Sant Ignasi només es conserven algunes fileres de l’antic mur d’en Jaffa, que formava part de la muralla, al darrera dels actuals jutjats. Els únics trams on encara se’n pot apreciar algun tros, a més de les fileres de carreus de les cases del carrer Arbonés, són: el que segueix la cinglera del carrer de l’Apotecari encara que, empalmat amb un tram del segle XIX; i el de la plaça Europa, on poden apreciar-se uns grans contraforts que possiblement aguantaven alguna construcció força gran a sobre. De torre encara se’n pot contemplar una que es va conservar camuflada dins d’una casa particular. És la del Portal de Sobrerroca. Aquesta respon a una reestructuració feta al segle XIV, quan el rei Pere III manà reforçar les muralles. Es tracta d’una torra prismàtica d’uns 10 m d’alçada, amb la bases gairebé quadrada i dividida interiorment en compartiments separats per trespols de fusta. Aquesta torre és l’únic testimoni vigent dels grans portals que donaven accés a la ciutat.
Jordi Simon
article publicat al número 18 de la revista "Convidats",
agost de 2000.
